USOS DE LA MASCARETA

A banda de que serveixi per la protecció de la covid, i que m'agrada més el terme Màscara, cal que indiqui alguns usos interessants per a la gent que la troba negativa:

1. Per timidesa jo mai no mirava als ulls de la gent, ni propera ni allunyada, desviava la vista vers altres parts de la cara, sobretot les dents, amb la ingrata sorpresa de trobar-les manta de vegades en dissonància amb un rostre bell: tacades de nicotina, torçades, amb una geniva massa gran, separades... Ara amb la mascareta se'm obliga a mirar el ulls de la gent, i descobreixo per mi mateix que puc aguantar la mirada, sobretot es clar de la gent que m'interessa.

2. L'halitosi: és impossible no notar-se el mal alè, començant pel tabac, i la pudor endèmica de moltes persones grans, que per molt lluny que circulin de tu, t'empastifen el sentit de les pituïtàries. L'aire reverteix sobre un mateix, i delata l'alcohol consumit, i ens pot evitar una multa en la conducció. Per tant qui es queixi que no nota el seu mal alè es que menteix descaradament, o és bruteja tot ell. Fins i tot a la piscina on acostumo a anar, hi ha individus que per molt que es dutxin, àdhuc amb sabó, fan pudor, i surten suats dels vestuaris cap a casa, és una manera repugnant de ser mal educat.

3. Suavitzen els trets d'una boca que o és massa seriosa, o riu d'aquella manera hipòcrita dels perdonavides que pensen que amb un somriure paralitzat et convencen dels seus pobres arguments.

4. La gent que parla molt, homes tanmateix, i respiren fan anar la saliva d'una forma correcta, tot i que si no es vigila, apareixen ambdós extrems dels llavis uns antiestètics grumolls solidificats de color blanc, que causen fàstic a l'interlocutor o en el cas de l'orador, al conjunt de l'audiència atenta. La màscareta doncs permet amagar això i prescindir de l'ús del mocador convencional de cotó; o el més barat de celul·losa.

També hi ha coses en contra, suposo que algunes persones eviten els telefonemes en llocs públics, sempre impertinents per les banalitats que es diuen i que podien evitar-se amb una mínima discreció. Abans les persones que feien goig quan parlaven amb el mòbil, s'exhibien impúdicament, i sense donar-se'n compte de les mirades lascives de llurs admiradors ocasionals. Ara m'ho perdo. Però no consola el que es baixin la màscara, el hi fa papada, els torça les orelles, a la fi, esdevenen persones anònimes, vulgars...